Alguns nusos

Aparicions
Compareixença intempestiva d’objectes, personatges o de la mateixa pintura afigurant-se sobre un fons de caire informalista. Les aparicions evoquen també una llarga tradició de relats populars que fan referència a les aparicions i troballes de figures sagrades.

Acostaments
Acció d’apropar dos o més objectes remots o distants amb la vocació de salvar-ne els accidents i convocar noves imatges, tot eliminant les distàncies que separen els uns i els altres. Altrament referits com a collage.

Pessebrisme
Extrapolació a la categoria de mètode del truc popular d’emprar suro per a fingir el relleu muntanyenc dels pessebres: capacitat de representar la realitat mitjançant un canvi d’escala.

Parany
Estratègies i artefactes de captura per endur-se'n el món en imatges. Aquest nus celebra i lamenta la impossibilitat d'una mimesi, alhora que invoca la profusa circulació d'icones culturals i la seva distribució massiva.

El món com a llenguatge i el llenguatge com a món
L'acumulació discursiva pròpia dels àmbits de la cultura, ja siguin textos o pintures, s'equipara amb estrats i capes geològiques. Quan l'any 1989 escrigué "un món rere les paraules", Perejaume també admetia que el llenguatge no esgota el territori.

Autografia
Reconeixement de l’autonomia dels agents naturals i els mecanismes expressius de què disposen. Des d’aquesta òptica, la realitat és un instrument que s’expressa (és autògrafa) i se sostreu a qualsevol mena d’expressió que no sigui la seva. Iniciatives com el Parlament de les coses, promogut pel filòsof francès Bruno Latour, proposen una comunicació entre espècies, entre el que és humà i el que no ho és, molt en sintonia amb aquest recurs propi de Perejaume.

Oïsme
Agudesa auditiva envers el caràcter verbal de la realitat (vid. autografia). Recuperació de l’oïda com a sentit històricament marginal i menys aculturat que la vista. D'aquí en surt una política del so que desbanca el règim escòpic que legitima l'existència del paisatge com a construcció cultural i no pas d'experiència viscuda.

Humà i no
Qüestionament de la veu humana i temptativa de donar una ficció de veu a allò que no és humà. La creença en una veu no humana atorga agència i capacitat d'autorepresentació a tot allò que ha estat històricament subjugat pels discursos de la producció cultural.

Deixar de fer
Protocols reguladors de la producció artística derivats de plantejaments sostenibles: sostracció de la pintura dipositada als llocs, restitució de les imatges capturades als llocs, reconeixement del món com a obra autògrafa i concepció com a obra de la no realització d’obra. Rebuig de l'obligació de fer.

Itineràncies
Desplaçaments, continuïtats, transicions, trajectòries de sentit. Excursions i derives que sovint transporten objectes artístics a la intempèrie, tot dibuixant itineraris que es contemplen com una pràctica de dibuix o escriptura expandida.

Condensacions
Maniobres d’agrupament que responen a la gran proliferació d’imatges i proven de generar noves figuracions i nous sentits.

Camp
Terme que esmena l’ús habitual en els primers anys de la paraula paisatge i n'evita les implicacions de tracte òptic, epidèrmic i distant amb el lloc, a favor d'una més lligada a l’activitat de viure-hi i fondre-s’hi.