Sobre l'arxiu
Sobre l'arxiu / Crèdits
De les més de quatre dècades de producció artística de Perejaume se n’ha dut el registre en un arxiu analògic. La plataforma digital Arxiu Perejaume és un projecte que es comença a gestar l’any 2016 de resultes de la necessitat de digitalitzar-ne el contingut. Una vegada endegat aquest procés, va sorgir la idea de transformar el que fins ara ha estat una eina d’ús privat i de caràcter funcional en una plataforma en línia d’estudi, divulgació i generació de coneixement.
L’Arxiu Perejaume és un treball en curs. Es preveu actualitzar-ne els continguts progressivament en subsegüents remeses. Un cop finalitzat, s’hi podran consultar els cent-vuitanta treballs més significatius de Perejaume. Les persones interessades a consultar alguna obra fora de la selecció hauran de sol·licitar-ho mitjançant el correu electrònic.
Aquest és un arxiu sui generis per diverses raons. En primer lloc, les descripcions de les obres les ha realitzat el mateix autor. Després, i davant la dificultat d’assignar una tècnica a determinades obres de categoria difosa —essent com és que Perejaume fa un ús molt lliure dels llenguatges artístics—, es va substituir el sistema habitual de classificació que assigna a cada obra una categoria (pintura o vídeo o acció), per un sistema d’etiquetes que permet definir la tècnica de manera inclusiva, és a dir, additivament. D’aquesta manera, una obra com L’enclavament de Bellaterra (2007), que consisteix a clavar un caragol d’1,5 metres d’alçada amb un vers inscrit a terra, pot definir-se, simultàniament, com escultura i acció i text i instal·lació. Aquest sistema possibilita, primer, una catalogació menys restrictiva, que respecta la naturalesa híbrida de molts dels objectes, i, segon, un sedàs més precís que, a més, permet rastrejar l’ús de determinades tècniques en el conjunt de la producció.
Amb tot, el que el fa més peculiar és l’aplicació d’aquest mateix sistema a l’àmbit poètic i conceptual. Les etiquetes d’ordre conceptual —que hem anomenat nusos— no les hem ideat com una superestructura ordenadora estranya a l'obra, sinó que són un recull d’idees, motius i mètodes als quals, com una mena de centres gravitatoris, totes les obres menen. Pensar l’obra a partir d’aquests conceptes és una lògica que ja s’ha seguit en altres ocasions: al catàleg de l’exposició Perejaume. Dibuixos i pintures (Museu d’Art Contemporani de Girona, 1997), Deixar de fer una exposició (MACBA, 1999), Oleoducte (Sa Nostra, 1999), Retrotabula (ARTIUM, 2003), i Ai Perejaume, si veies la multitud d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova! (La Pedrera, 2011).
Des de la perspectiva arxivística, aquest mètode tracta d’indexar també aspectes poètics i conceptuals de l’obra. Des de la de l’usuari, permet, a més a més del que és habitual —fer cerques per títol, any i tècnica—, navegar més enllà d’aquests paràmetres per resseguir variacions i actualitzacions d’un mateix motiu al llarg dels anys, identificar aquelles obres que suposen una ruptura, un llaç o una nova via de treball, descobrir idees i motius recurrents, i posar en diàleg, quan s’escau, el vessant plàstic i el literari.
Aquest arxiu, en definitiva, es proposa ampliar l’efecte de relat històric o genealògic mitjançant les connexions, els vincles i les associacions. Aquí no es tracta només de mostrar la informació de manera que es pugui recuperar de manera estratigràfica, endreçada cronològicament segons s'ha originat, sinó de possibilitar nous relats i establir noves lògiques de relació en el conjunt d’obra.