El paisatge és rodó
Assaig a la recerca del plenairista ideal en un recorregut per set capítols: "L'espectre de Brochen", "El pintor escrit", "El plenairista Verdaguer", "El toponimista", "La museïtat", "Els despintors", "La imatge trobada" i un darrer capítol, "L'oli d'Olot", que funciona com a epíleg. El llibre fou escrit a les Tribunes el 1994. A la solapa del llibre hi figura: "Hem d'avenir-nos a una certa incomoditat de disciplina: la pintura no és avui del tot satisfactòria; la instal·lació, tampoc; l'escriptura, tampoc; la realitat, tampoc no ho és".
El llibre inclou dues obres de Perejaume: una seqüència d'imatges que connecten La verge de les roques de Leonardo amb El caminant davant un mar de boira de Gaspar David Friedrich i La paleta de Verdaguer. I una il·lustració d' Athanasius Kirche, Phonurgia nova.