180 OBRES (1977 - 2020)

«La Bola Nocturna va ser ideada, l’any 1980, a Ca l’Oller de la Cortada, un mas ombrejat que comptava, aleshores, amb la vegetació més espessa i amb més tonelades de llenya de tot el massís del Montnegre. Era tal l’ombradiu, l’espessor vegetal, l’allocament, que no és d’estranyar aquest afany que l’obra manifesta per sortir-ne, per desprendre-se’n, per veure, de fora estant: l’ombra, la nit i la realitat completa. 

»Per tal d’assolir, d’un lloc concretíssim com era aquell, alguna cosa més que l’extraterrestritat i atènyer l’exterior pur, no n’hi havia prou amb l’escriptura. Era millor d’ajudar-se d’un estri propiciatori on poguéssim desplegar-hi el text mateix, llegir-lo, encendre’l i veure com s’enlairava, com s’encelava pel seu compte. Bo i sabent que, a mercè de l’alè que li havíem donat, més a prop o més lluny segons fossin les condicions de l’aire, el text tornaria a terra a perdre’s o, potser, a trobar el lector definitiu, forà, aliè, tan estrany al text com a les intencions que li havien tramès.

»Tot aquell sortilegi era a mans d’una bomba de paper. El text va acabar prenent la forma d’un sonet, i el sonet la configuració d’un poema aerostàtic. L’exemplar d’Èczema havia de semblar una revista usual de poesia, sinó que plegada altrament i posada dins d’un sobre (acompanyada de pasta de farinetes i filferro per a l’enlairament), i així ho vaig dir a en Vicenç Altaió i a la Lena Balaguer. Els encarregats de confeccionar la bomba varen ser en Joan Arola i l’Agustí Solé, de can Forés. La impressió serigràfica del sonet, en blanc sobre paper de seda blau banyat amb sals inífugues, es va realitzar als tallers Seringuer.

»Un full plegat de color groc amb un text de Vicenç Altaió, "El pintor Perejaume s´ha tallat les mans...”, convocava la gent als actes de presentació de la revista. El dia 20 de desembre de 1980, a les vuit del vespre, a ca l’Oller de la Cortada (Sant Iscle de Vallalta). El dia 16 de gener de 1981, a les vuit del vespre, a Barcelona, a la cruïlla del carrer Aragó amb la Rambla Catalunya. El dia 24, en acabar el mercat, a la Plaça de Vic; el 28, a dos quarts de deu del vespre, al terrat de l’escola Illa de Sabadell. I el dia 20, a les deu del vespre, al cim del Costabona. Aquesta darrera presentació va ser una cosa molt sentida. Hi vàrem concórrer únicament en Raimon Alemany, en Jordi Fàbregas i jo. Mentre pujàvem pels enormes vessants, allucàvem, en l’última claror de la tarda, si hi hauria algú més, però no va ser així. Vam enlairar la bomba a l’hora prevista, a uns deu metres de la creu. La bomba es va perdre de seguida en el fred, en el vent, cap al nord-oest».

Perejaume, tardor del 2001.

BOLA NOCTURNA

Aquesta nit és l'ombra d'un ocell
Que passa. Aquesta nit és una passa,
Un gran carbó clavat sobre el penell
Que a ca l'Oller remata la torrassa;

O un bou amb clapes d'astres a la pell.
Heu vist que aquesta nit és una bassa?
Només un gra de pols ja hi fa un anell.
Aquesta nit fa sol i alhora glaça.

D'aquí on sóc només li veig la sola
Com un gran pou on sura l'eix del món
I el ple lunar hi fa de corriola.

Ara, però, no sé els arbres on són
La nit ha estat –de sobte– una gran bola.
Jo en sóc a fora qui sap quan i on...