Oïsme
Agudesa auditiva envers el caràcter verbal de la realitat (vid. autografia). Recuperació de l’oïda com a sentit històricament marginal i menys aculturat que la vista. D'aquí en surt una política del so que desbanca el règim escòpic que legitima l'existència del paisatge com a construcció cultural i no pas d'experiència viscuda.
