Oli damunt paper
Oli damunt paper és un llibre de sonets. N'hi ha quaranta, repartits simètricament en dues parts de vint cadascuna. Llevat d'un, "Cel d'Orió", que està escrit en octosíl·labs, tots els sonets són de versos decasíl·labs. La majoria presenten la disposició clàssica en la tradició romànica (dos quartets i dos tercets), però tretze presenten la disposició anglesa (tres quartets i un apariat), i dos més tenen un estrambot (un dístic entre els dos tercets al tercer sonet del grup "Mar-Montnegre", que dona títol a la primera part, i un tercet suplementari a "Darrer paisatge", a la segona part). La nota inicial, titulada "El massís" en referència explícita al Montnegre i datada al Crous (Arbúcies) el 5 de novembre de 1991, exposa així la història dels poemes:
"Escrits de l'any 1978 al 1981 a Ca l'Oller de la Cortada, els sonets no van ser agençats fins quatre anys més tard amb un epíleg de Joaquim Sala-Sanahuja. Posteriorment foren corregits, mirant d'atenuar-ne els caires més vius, en una estada als Crous i, allà mateix, encara de més lluny, distants i blavosos, per a aquesta edició".
La gestació del llibre, doncs, es remunta al període 1978-1981, però el procés de revisió s'allarga fins el 1991.
A l'epíleg Joaquim Sala-Sanahuja escriu: “Reblerts d’imatges d’una puresa descriptiva que ultrapassa de molt la qualitat de qualsevol observació directa. Sense mediacions, de la realitat (un cim, una travessa, ca l’Oller, etc.), els sonets de Perejaume són una branca inseparable del tronc de la seva obra plàstica”.